Preàmbul
Els canvis socials i l’experiència en participació viscuda a la nostra ciutat, des del Reglament de 1990, exigien repensar el model participatiu i dotar-lo de la norma adequada.
El model arranca clarament del dret constitucional a la participació que, en el Títol I del nou Reglament, es desgrana en els drets concrets reconeguts per les lleis i proclamats a la Carta europea de salvaguarda dels drets humans a la ciutat a la qual es va adherir aquest Ajuntament amb l’acord del Ple de 27 de juliol de 2000. En la línia d’aquesta Carta, per respondre amb amplitud a un concepte obert de ciutadania, es deixa clar que qualsevol persona podrà gaudir a la nostra ciutat de tots aquests drets, llevat del de la consulta popular sotmesa als requeriments de la llei electoral.
A partir d’aquests drets, com principis Reguladors, amb un ordre que va del més concret i quotidià al més estructural, s’aborda la participació des de les entitats ciutadanes (Títol II) , des del funcionament habitual dels serveis municipals (Titol III), des dels òrgans de govern (Títol IV) i finalment des dels òrgans específics de participació ciutadana (Títol V).
Es manté, dintre del Títol II, un apartat sobre el Registre municipal d’entitats al qual se li assigna una segona funció, apart de l’administrativa, que és la informació general sobre el teixit associatiu de la ciutat que avui ens faciliten les bases de dades. Es reconeix, però, l’atenció que mereixen els grups no constituïts en entitats associatives, tant freqüents en el sector juvenil. El costat que el Municipi ha de fer a les entitats, dintre del respecte a l’autonomia del món associatiu, es concreta en suport tècnic per a la formació i l’assessorament, en l’ús dels equipaments municipals (sobre els que s’estableixen normes d’optimització i s’instauren comissions d’usuaris, d’experiència recent) i en ajut econòmic i d’altres recursos accessibles a través de convocatòria pública. Finalment es tracta dels convenis amb les entitats per a la gestió de serveis de competència municipal i es prioritzen els que tinguin per objecte la participació del voluntariat social, sense excloure la prestació de serveis per part de personal contractat per les entitats.
Al Títol III, sobre la participació ciutadana en el funcionament habitual dels serveis municipals, tenen cabuda temes nous com els catàlegs de serveis, l’Oficina d’informació i atenció ciutadana i la comunicació a través de la xarxa. Es destaca aquest darrer aspecte per l’ampli futur que cal esperar de la “democràcia electrònica”. Es preveu també, com a novetat, l’ampliació de terminis per facilitar el dret de participació en casos d’especial transcendència. Es determina la forma regular d’atendre, des dels serveis municipals les queixes i suggeriments dels ciutadans. Queda patent que el Defensor del Ciutadà és un òrgan independent però es remarca l’atenció que l’Ajuntament dispensarà a aquesta institució, a la del Síndic i a la del Defensor del Pueblo.
La regulació del Títol IV, sobre la participació ciutadana als òrgans de govern, abasta l’assistència i dret de veu al Ple i l’exercici dels drets de proposta, d’iniciativa ciutadana, d’audiència pública i de consulta popular. En general es tracta amb més detall que en l’anterior Reglament, especialment la consulta popular, sotmesa des de l’any 1996 a una normativa específica de la Generalitat.
El títol V, sobre els òrgans de participació ciutadana, és el que conté les principals innovacions d’aquest Reglament i que respon a un model que ha estat presentat i consensuat amb un ampli sector d’entitats i de ciutadans. És bàsica, en aquest punt, la definició dels òrgans de participació i respon, més que a categories jurídiques, a un concepte de ciutat entesa com sistema vital. “Els òrgans de participació ciutadana són les unitats en què s’estructuren les relacions de la societat civil i de l’administració municipal per exercir, des de comeses diferents, la consulta, l’intercanvi, la interacció, la coordinació d’activitats, la recerca del consens i la corresponsabilitat pel desenvolupament sostenible de la qualitat de vida a la ciutat”. El model requereix que aquests òrgans, no es perdin en la multiplicitat, sinó que constitueixin una xarxa ben connectada. Per això és preveu un Consell general de Ciutat que serà l’òrgan màxim de la participació ciutadana i, junt amb els Consells de Districte, l’eix d’aquesta participació. Es presenta un model concret que inclou els òrgans actuals i aquells que previsiblement caldrà crear, però té un caràcter orientatiu i d’instauració no immediata sinó progressiva. S’hi contemplen, en principi, a més dels Consells territorials de Districte dos grans Consells sectorials, el de l’àmbit de les persones i la qualitat de vida i el de la ciutat sostenible.
Finalment cal destacar que una disposició addicional estableix que aquest reglament haurà d’avaluar-se i actualitzar-se transcorreguts dos anys des de la seva vigència.
TÍTOL I: PRINCIPIS REGULADORS
Article 1 El dret dels ciutadans a la participació
1. El dret dels ciutadans a la participació política, és a dir en els afers públics, s’exerceix, d’acord amb l’article 23 de la Constitució, directament o per mitjà dels representants electes i, en l’àmbit de la ciutat, es reconeix i manifesta en els següents drets que només poden veure’s limitats per les excepcions legals basades en raons de seguretat ciutadana, de salvaguarda de la intimitat de les persones, de la protecció de la infància o de ser matèria reservada.
2. Drets d’associació, de reunió i de manifestació pels quals els ciutadans poden expressar interessos col·lectius.
3. Dret a la informació que té el conjunt de la població i qualsevol persona a rebre de l’Ajuntament informació clara i veraç dels assumptes de competència municipal que siguin del seu interès.
4. Dret de petició pel qual tota persona o entitat associativa pot adreçar-se a qualsevol autoritat o òrgan municipal per formular sol·licituds respecte de qüestions que atenyen l’Ajuntament tant si afecten exclusivament el peticionari com si són d’interès col·lectiu o general.
5. Dret d’audiència dels ciutadans a ser escoltats tant en la tramitació dels expedients administratius en els quals acreditin interès legítim com en els programes d’actuació municipal.
6. Dret a la iniciativa ciutadana per poder demanar a l’Ajuntament que faci determinada activitat de la seva competència i d’interès públic no inclosa en el programa d’actuació municipal i a la que es pot aportar mitjans econòmics, bens, drets o treball personal.
7. Dret a la consulta popular o referèndum que poden promoure els propis ciutadans o l’Ajuntament sobre temes d’especial relleu local, llevat dels relatius a les finances municipals.
8. Dret d’intervenció en les sessions públiques municipals ja siguin d’òrgans específics de participació, del Plenari o d’altres òrgans que es determini.
9. Dret de les entitats al suport municipal per a la millora de la vida associativa i per al foment d’iniciatives d’interès general.
10. Dret de presentar queixes, reclamacions i suggeriments respecte del funcionament dels serveis municipals.
Article 2 Àmbit d’aplicació del dret a la participació
1. Els drets enumerats en l’article 1, llevat del dret a la consulta popular o referèndum, es reconeixen a tota persona que pugui acreditar un interès legítim, sense que es requereixi estar empadronat a la ciutat.
2. L’Ajuntament vetllarà perquè en totes les actuacions i, en especial en els projectes i programes nous o d’especial incidència al municipi, els Òrgans i Serveis responsables tinguin previst un pla de participació que garanteixi a la ciutadania l’exercici dels drets reconeguts en aquest títol.
TÍTOL II : LES ENTITATS CIUTADANES
Article 3 El Registre municipal d’entitats
1. L’Ajuntament reconeixerà els drets establerts per la Llei i per aquest Reglament a les entitats associatives sense ànim de lucre legalment constituïdes, siguin de primer nivell o de segon, és a dir unions d’entitats, que tinguin el seu àmbit d’actuació a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet i que estiguin inscrites al Registre municipal d’entitats.
2. Aquest Registre és responsabilitat de la Secretaria General de la Corporació que el gestionarà en col·laboració amb el servei o serveis que tinguin a càrrec el foment de la participació ciutadana.
3. La gestió de la base de dades del Registre ha de permetre també conèixer el teixit associatiu en la seva globalitat i especialitats. Aquesta informació es farà pública periòdicament per tal d’afavorir el debat i les propostes de millora de l’associacionisme a la ciutat.
Article 4 Processos d’alta, actualització i baixa al Registre
1. Les associacions i fundacions interessades formalitzaran la sol·licitud d’inscripció en el Registre Municipal d’Entitats aportant la documentació que acrediti: nom, domicili social, estatuts, número d’inscripció al Registre públic que obligatòriament correspongui, nombre de socis i nom de les persones que ocupen els càrrecs directius, relació d’activitats previstes i pressupost de l’any en curs.
2. En cas que el domicili social que figuri als estatuts no correspongui a Santa Coloma de Gramenet, caldrà que l’associació acrediti tenir en aquesta ciutat un àmbit d’actuació amb entitat pròpia ja sigui a través d’una divisió organitzativa o d’activitats específiques i periòdiques.
3. En el termini de trenta dies següents a la presentació de la sol·licitud, si no hi ha cap requeriment municipal sobre falta de documentació, l’entitat quedarà inscrita al Registre i l’Ajuntament li ho notificarà.
4. Les modificacions de dades seran comunicades per l’entitat tan bon punt es produeixin. En el primer trimestre de cada any les entitats aportaran al Registre l’actualització pertinent sobre nombre de socis a 31 de desembre, modificacions adoptades per la darrera Assemblea anual, breu memòria i programa i pressupost pel nou any. De no rebre’s aquesta actualització se’ls hi requerirà que l’aportin en un termini de 10 dies i, si no ho fan, es considerarà l’entitat inactiva als efectes informatius previstos a l’article 3 i podrà donar-se de baixa a tots els efectes, prèvia audiència de l’entitat.
5. Les entitats que es dissolguin o que cessin en la seva activitat en l’àmbit de la ciutat ho comunicaran per tal de ser donades de baixa en el Registre.
Article 5 Declaració d’entitats d’utilitat pública
L’Ajuntament donarà suport a les associacions que treballin per a la defensa dels interessos generals i sectorials dels ciutadans i demanin a la Generalitat la declaració d’utilitat pública en l’àmbit de Catalunya o el trasllat de la sol·licitud a l’administració central per a la declaració d’utilitat pública en l’àmbit de l’Estat.
Article 6 Dret qualificat de les entitats a la informació i a la participació municipal
1. Sense perjudici del dret d’accés a la informació reconegut als ciutadans, les entitats tindran dret, sempre que ho sol·licitin, a rebre al seu domicili social les convocatòries i ordre del dia de les sessions públiques dels òrgans municipals, així com d’altres informacions periòdiques i puntuals.
L’Ajuntament garantirà la puntualitat d’aquesta informació quan l’entitat faciliti una adreça de correu electrònic a l’efecte.
2. Les actes de les sessions dels Òrgans de Govern Municipal estaran disponibles per la seva consulta a l’Àrea competent en la promoció de la participació ciutadana.
3. Les entitats tindran dret a estar representades als òrgans consultius de participació ciutadana en els termes que s’estableix al Títol V d’aquest Reglament i en els acords de creació d’aquests òrgans.
4. Representants de les entitats, ratificats pel Plenari de la Corporació, participaran als òrgans executius dels Patronats, Instituts i Empreses municipals en la forma que estableixin les reglamentacions o acords municipals pels quals es regeixen aquests ens.
5. Pel que fa a l’exercici dels drets de participació en els òrgans de govern municipal les entitats ciutadanes es regularan pel Títol IV d’aquest Reglament.
Article 7 Col·lectius no constituïts en entitats associatives
Sense prejudici del ple reconeixement de drets a les entitats inscrites al Registre Municipal, l’Ajuntament tindrà en compte els diversos agrupaments de ciutadans no constituïts jurídicament ja sigui perquè estan en procés de fer-ho o perquè per raons diverses no es doten d’aquesta formalitat. En aquest sentit es mantindrà una especial actitud de diàleg i col·laboració amb els col·lectius que defensen causes d’interès ciutadà i també amb els grups alternatius de joves.
Article 8 Mitjans municipals al servei de les entitats
L’Ajuntament, en la mesura de la disponibilitat de recursos, facilitarà el suport tècnic, material i econòmic necessari a les entitats, tot regint-se pels criteris de respecte a l’autonomia i d’afavoriment de la fortalesa del teixit associatiu de la societat civil. Les entitats hauran de justificar documentalment la destinació d’aquests ajuts.
Article 9 Suport tècnic a les entitats
L’Ajuntament, a través dels seus tècnics, prestarà l’assessorament i formació que requereixin les associacions, impulsarà la realització d’estudis i anàlisis que incideixin en la millora de l’associacionisme i col·laborarà en la realització conjunta de programes d’activitats ciutadanes i en la publicació de la guia d’entitats.
Article 10 Ús dels equipaments municipals
1. Els equipaments cívics, socials, culturals i esportius de l’Ajuntament i els centres d’educació infantil i primària, fora de l’horari i del programa escolar, podran ser utilitzats temporalment per les entitats de manera contínua o puntual d’acord amb la normativa específica.
2. Pel bé de l’autonomia de les entitats, per afavorir els inicis de les noves i pel màxim aprofitament dels equipaments municipals que són un be escàs a la ciutat, l’autorització d’ús continu tindrà caràcter temporal determinat i, quan calgui, podrà prorrogar-se. Per les mateixes raons es reduirà al mínim l’ús privatiu d’espais i se’n fomentarà tant com sigui possible l’ús compartit.
3. Tant en cas d’ús continu com puntual es podran fixar per Ordenança Fiscal l’aportació deguda a les despeses generals i les bonificacions i exempcions que corresponguin, tot considerant el tipus d’activitat i la capacitat econòmica dels usuaris.
Les comissions d’usuaris que estiguin regulades per lleis sectorials es constituiran i funcionaran d’acord amb la normativa que sigui d’aplicació. Els serveis i equipaments no sotmesos a aquesta normativa, com els Centres Cívics i Casals Municipals, es regiran per reglaments específics que facilitin la participació i corresponsabilitat de les entitats i de les persones usuàries.
Article 12 Suport econòmic i d’altres recursos municipals per les entitats
1. Les entitats inscrites al Registre que acreditin la realització d’activitats podran acudir a les convocatòries públiques de l’Ajuntament per sol·licitar subvencions i altres ajuts a prestar per part dels serveis municipals.
2. Les bases de les convocatòries establiran un barem que permeti atorgar els ajuts amb la màxima transparència. El barem haurà d’incloure aspectes quantitatius, com el nombre de socis i l’impacte a la ciutat, i aspectes qualitatius com el programa anual d’activitats. En qualsevol cas es procurarà potenciar les entitats que realitzin activitats d’interès per a la ciutat i que, a la vegada, tinguin poca capacitat econòmica.
3. Es constituirà una comissió, formada per entitats representatives dels diversos sectors, la qual intervindrà en la determinació de les bases i el barem assenyalat al punt 2 i que, abans de resoldre’s la convocatòria, haurà de reunir-se i, a la vista de la informació disponible i de la proposta tècnica, emetrà el seu parer el qual haurà de formar part de l’expedient i ser considerat en la resolució final de l’òrgan que aprovi l’atorgament dels ajuts.
4. Per tal de garantir la legitimitat representativa d’aquesta Comissió el Consell general de ciutat en determinarà la composició, prèvia la consulta als diversos sectors d’entitats ciutadanes. La comissió estarà presidida per la Ponència que tingui delegada la promoció de la participació ciutadana.
Article 13 Convenis de col·laboració amb les entitats per a la prestació de serveis
1. Es facilitarà i promourà la concertació amb el teixit associatiu per a la prestació de serveis a la població. Es fomentaran especialment els convenis que impliquin la participació del voluntariat de les entitats en les actuacions de benestar social.
2. Els convenis podran tenir per objecte la col·laboració en serveis d’interès ciutadà que realitzi la pròpia entitat o fins i tot la cogestió o la gestió indirecta de serveis o equipaments municipals tot fent-ne un seguiment per garantir-ne l’accés públic i la qualitat.
3. Els convenis que tinguin per objecte la cogestió o gestió de serveis municipals i a més comportin contraprestació econòmica per part de l’Ajuntament o altres ingressos per a l’entitat, hauran de sotmetre’s a les normes de pública concurrència i d’altres establertes al Reglament d’obres, d’activitats i serveis dels ens locals i a la Llei de contractes de les administracions públiques.
TÍTOL III : ELS SERVEIS MUNICIPALS I LA PARTICIPACIÓ DE LA CIUTADANIA
Article 14 Catàlegs públics de serveis municipals
S’elaboraran i publicaran els catàlegs dels serveis municipals que s’ofereixen als ciutadans. Hi constaran clarament la forma d’accedir-hi, els drets que es reconeixen i els compromisos municipals pel que fa a terminis d’atenció i de resolució dels assumptes, inclosos els dels pagaments que corresponguin a l’Ajuntament.
Article 15 L’Oficina d’informació i atenció ciutadana
1. L’Oficina d’informació i atenció ciutadana és el vehicle habitual per a l’exercici dels drets d’informació i de petició. Aquesta oficina centralitza la informació actualitzada sobre els serveis i activitats municipals i sobre l’accés a altres administracions, institucions i entitats, canalitza les peticions i comunicacions a l’Ajuntament, mitjançant el Registre, i resol de forma àgil els assumptes de tràmit.
2. L’OIAC disposarà dels recursos necessaris per poder atendre a persones que tenen dificultats de comunicació ja sigui per causa de la forma de llenguatge o per causa de l’idioma.
Article 16 Participació democràtica a través de la xarxa
1. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació, que comporten un canvi radical en l’organització de la societat, s’han de desplegar al municipi de manera que es faciliti a la ciutadania la utilització de la xarxa i aquesta sigui un vehicle eficaç per l’exercici dels drets a la participació, establerts al títol I d’aquest Reglament.
2. La pàgina web municipal i el correu electrònic són noves eines per la informació, els tràmits i la comunicació entre els ciutadans i l’administració local. Per fomentar-ne l’ús el Municipi contribuirà al suport logístic i formatiu que requereix la generalització de l’accés a la xarxa per part de les entitats i del major nombre possible de ciutadans i ciutadanes i mantindrà punts telemàtics instal·lats als equipaments públics.
3. L’Ajuntament no sols facilitarà, a través de la xarxa, informació sobre la pròpia activitat sinó que incorporarà tota la informació de caràcter públic que es generi a la ciutat. Específicament es donarà informació de les activitats internes i públiques de totes les entitats sempre que aquestes en requereixin la publicació. Aquesta edició a la pàgina web es regularà sota els criteris de foment de la informació, promoció del teixit associatiu i principi de no discriminació.
4. La utilització de la xarxa en assumptes que requereixin comprovar l’autenticitat de l’usuari requerirà la introducció de la signatura electrònica, pràctica que l’Administració municipal fomentarà, dintre del procés de modernització i d’apropament als ciutadans.
5. L’Ajuntament, de manera conjunta amb el teixit associatiu, desenvoluparà un forum o xarxa informàtica cívica que serà un punt clau per a les noves formes de participació ciutadana. Una regulació específica en garantirà el funcionament adequat als objectius que es persegueixen que són en primer lloc l’expressió lliure i pública de les entitats i persones que ho considerin oportú, especialment quan es generin debats ciutadans i, en segon lloc, la incorporació virtual als òrgans de participació no sols rebent-ne informació sinó fent-hi aportacions.
Article 17 Mitjans de comunicació
1. L’Ajuntament, a més de donar la publicitat que legalment pertoqui a cada assumpte amb anuncis i edictes al tauler de la Corporació, al Full Informatiu, als butlletins oficials i als diaris de major difusió, transmetrà la informació útil a la ciutadania a través dels instruments més adequats. Els mitjans de comunicació propis no sols seran rigorosos, veraços i objectius sinó respectuosos envers la pluralitat existent a la ciutat.
2. S’implementaran espais adequats i suficients que permetin l’expressió de l’opinió de les entitats, organitzacions i persones sobre els temes que considerin oportuns al Full informatiu i als mitjans de comunicació municipal de gestió directa o indirecta en els seus diversos formats.
3. Es dotarà de mobiliari urbà per a l’ús de les activitats comunicatives de l’Ajuntament i de les entitats.
Article 18 Procediment de les peticions dels ciutadans
1. Les peticions podran versar sobre qualsevol matèria o assumpte comprès en l’àmbit de les competències municipals. Per determinades peticions s’haurà d’observar el tràmit específic que estigui prescrit legalment. En aquest Reglament es contemplen les peticions d’accés a la documentació municipal (Art. 18), d’intervenció en les sessions del Ple (Art.22), de proposta (Art.23), d’iniciativa (Art.24), d’audiència pública (Art.25) i de consulta popular (Art.26). Els diferents òrgans i serveis municipals podran arbitrar protocols per a respondre de manera adequada i àgil a les peticions que rebin, tot respectant les garanties pels ciutadans contingudes a la normativa específica que sigui d’aplicació o, en el seu defecte, al procediment general establert per la Llei reguladora del dret de petició a la que es refereixen els següents apartats.
2. Les peticions formals a l’Ajuntament es formularan per escrit a través de qualsevol suport (paper, magnètic, e-mail) que en permeti acreditar l’autenticitat i inclourà necessàriament la identitat del sol·licitant i l’adreça o mitjà escollit a efectes de notificació. Si la petició és col·lectiva la signaran tots els peticionaris i hauran de figurar-ne nom i cognoms. Tot peticionari podrà exigir la confidencialitat de les seves dades.
3. L’òrgan o servei municipal al qui s’adreci la petició n’acusarà recepció mitjançant comunicació a l’interessat dintre dels deu dies següents al d’haver-la rebut i si l’escrit no reunís els requisits establerts o necessités aclariments li requerirà que ho repari en el termini de quinze dies, tot advertint-lo que, si no ho fes, se’l tindria per desistit. Si això s’esdevé s’arxivarà la petició i se’n notificarà la causa a l’interessat.
4. Per decidir sobre la petició es podran demanar al peticionari dades o documentació complementàries. El fet de no aportar-les no en comportarà la inadmissibilitat.
5. Seran inadmissibles les peticions alienes a les competències municipals o que hagin de ser objecte legalment d’un procediment administratiu o judicial o bé que es refereixin a procediments en curs. La declaració d’inadmissibilitat serà sempre motivada i es notificarà al peticionari en els quaranta cinc dies hàbils següents al de presentació del seu escrit.
6. Una vegada admesa a tràmit una petició, l’òrgan municipal competent restarà obligat a contestar en el termini de tres mesos comptadors des de la data de presentació, si bé, en cas que no calgui cap requeriment a l’interessat de reparació de defectes de la seva petició o de documentació complementària, l’Ajuntament resoldrà en el termini d’un mes sempre que la naturalesa o complexitat de la matèria no ho impedeixi. La contestació recollirà els termes en que la petició ha estat presa en consideració i incorporarà les raons per les quals s’acorda accedir a la petició o denegar-la.
Article 19 Accés a la documentació municipal
1. Tota persona que acrediti la seva condició d’interessada podrà obtenir les còpies i certificacions acreditatives dels acords adoptats per l’Ajuntament que sol·liciti al Secretari de la Corporació.
2. També quan s’acrediti un interès directe es podrà sol·licitar la consulta de la documentació pública dels arxius i dels registres municipals i obtenir-ne còpies. S’haurà de donar accés a la consulta sol·licitada en el termini màxim d’un mes i, en cas de retard, se n’hauran d’explicar les raons a l’interessat. Aquest termini serà de cinc dies sempre que la persona interessada acrediti que necessita accedir a la consulta per algun assumpte sotmès a terminis legals. Si es tracta de documentació històrica caldrà atendre’s a la seva normativa específica.
3. Caldrà tenir en compte les limitacions legals assenyalades a l’article 1 d’aquest reglament i les que es puguin derivar, també per llei, de l’article 105 de la Constitució. La denegació del que s’ha sol·licitat ha de ser motivada i justificada per escrit d’acord amb els supòsits establerts legalment.
Article 20 Ampliació de terminis per facilitar el dret de participació
Tot salvaguardant la igualtat de drets i la no lesió d’interessos legítims de tercers, els terminis previstos a les normes reguladores del procediment administratiu podran ser ampliats per acord de l’òrgan municipal que en tingui la competència per tal de facilitar eficaçment els drets d’informació, de petició i d’audiència en casos d’especial transcendència per a les persones implicades.
Article 21 Els greuges de la ciutadania
Qualsevol persona podrà expressar queixes i suggeriments sobre els serveis municipals a través del mitjà que vulgui , inclòs el de les noves tecnologies que es contemplen a l’article 16. També a aquest efecte a cada unitat d’atenció al públic hi haurà llibres o fulls disponibles o altres mitjans idonis per deixar constància de les reclamacions i opinions dels usuaris. Si l’usuari s’identifica i consigna el seu domicili, el Cap del Servei proveirà que se li doni resposta ràpida la qual no podrà excedir el termini d’un mes.
Article 22 El Defensor/a del Ciutadà
1. El Defensor/a del ciutadà de Santa Coloma de Gramenet, que es regeix per Reglament propi aprovat per acord del Ple de 28 de febrer 2000, té per missió vetllar pels drets dels ciutadans en relació amb l’actuació de l’Ajuntament i dels organismes que en depenen. Amb aquesta finalitat estudia les queixes que se li presenten i té especial cura de la defensa dels drets dels infants i adolescents.
2. La consulta als representants del teixit social colomenc, prevista en el Reglament del Defensor/a del Ciutadà pel seu nomenament o cessació, caldrà fer-la al Consell General de Ciutat.
3. D’acord també amb l’establert al seu propi Reglament, el Defensor/a del Ciutadà podrà participar, tant a iniciativa pròpia com quan sigui requerit, en els òrgans de participació ciutadana del Municipi.
4. Els departaments municipals atendran amb promptitud els requeriments i peticions que provinguin del Defensor/a del Ciutadà, així com del Síndic de Greuges i del Defensor del Pueblo. La Corporació vetllarà per l’acompliment de les recomanacions que proposin els informes anuals d’aquestes institucions.
Article 23 L’opinió ciutadana
1. L’Ajuntament realitzarà periòdicament sondeigs de caràcter general, com ara l’enquesta d’imatge, i d’altres de caràcter específic sobre determinat tema o servei, per tal de tenir coneixement de l’opinió ciutadana i de la seva evolució sobre necessitats sentides, valoració i grau de satisfacció respecte de les actuacions municipals. D’aquests sondeigs se’n farà difusió amb total transparència.
2. S’utilitzarà progressivament la web municipal, a mesura que es popularitzi la xarxa descrita a l’article 16, tant per captar de manera continuada i “on line” l’opinió de la ciutadania com per difondre amb total transparència els resultats dels distints sondeigs.
3. Aquests resultats, atesa la seva importància pel debat ciutadà, es lliuraran als membres dels òrgans de participació i a les entitats que ho demanin.
TÍTOL IV : LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA ALS ÒRGANS DE GOVERN
Article 24 Assistència a les sessions del Ple i exercici del dret de veu
1. De les sessions dels òrgans de govern municipal només són públiques per llei les del Ple i, en aquestes, si s’acorda per majoria absoluta, poden ésser secrets el debat i la votació d’aquells assumptes que poden afectar el dret fonamental dels ciutadans a la intimitat contingut a l’article 18,1 de la Constitució.
2. Quan una entitat o un grup de ciutadans vulgui efectuar alguna exposició davant del Ple Municipal que guardi relació amb algun punt de l’ordre del dia o bé tingui un interès rellevant per al seu col·lectiu i per a la ciutat en general, haurà de sol·licitar-ho per escrit, com a mínim, el dia hàbil anterior al previst per a la sessió plenària del Consistori.
El funcionament dels organismes municipals preparatoris pel ple es regularà de manera que permeti fer pública difusió de l’ordre del dia com a mínim dos dies hàbils abans de la seva celebració, tret dels casos de sessions extraordinàries urgents.
3. La sol·licitud haurà d’anar signada pel President de l’entitat o, en el cas d’un grup de ciutadans, pel seu portaveu i per tots els interessats, degudament acreditats.
4. Els sol·licitants podran demanar una entrevista prèvia amb la Junta de Portaveus a través de la Tinència d’Alcaldia que tingui delegada la promoció de la participació ciutadana. La Junta de Portaveus deliberarà sobre l’assumpte i n’informarà a l’Alcalde/ssa. Si resol autoritzar l’ús demanat de la paraula n’assenyalarà el moment i la durada. En cas que no s’autoritzi es derivarà l’assumpte a l’òrgan de govern o de participació que sigui més adequat per tractar-lo.
5. Autoritzat per l’Alcalde/ssa i durant el temps que aquest/a li assenyali, el representant de l’entitat o grup ciutadà podrà exposar el parer del seu col·lectiu, si es refereix a un punt de l’ordre del dia, immediatament abans del debat corresponent. Mitjançant la mà alçada podrà sol·licitar una segona intervenció per a fer alguna precisió complementària de dos minuts de durada.
6. Quan el tema proposat s’hagi acompanyat de l’adhesió de dues mil signatures individuals d’electors del cens municipal o de trenta entitats inscrites al Registre Municipal, s’incorporarà a l’ordre del dia del primer ple ordinari que s’esdevingui, transcorregut un mes d’haver presentat la petició.
7. Finalitzada la sessió plenària, l’Alcalde/ssa podrà establir, ordenar i tancar un torn de precs i preguntes per part del públic assistent sobre temes concrets d’interès municipal.
Article 25 Exercici del dret de proposta al govern municipal
1. Els interessats formularan per escrit a l’Ajuntament les propostes d’actuació relatives a matèries de la competència municipal. Les propostes es poden referir a assumptes que estan en vies de presa de decisió per part del Consistori. Quan l’òrgan competent conegui la proposta informarà tot seguit al signatari sobre el curs que en donarà.
2. En el cas que la proposta sigui objecte de tractament en algun òrgan col·legiat, el President podrà requerir la presència de l’autor en la sessió corresponent, al qual necessàriament serà tramesa còpia de l’acta en el termini màxim de quinze dies.
3. Apart d’aquestes propostes formals el ciutadà/na podrà expressar els seus suggeriments per qualsevol mitjà i el departament que els rebi en donarà coneixement a l’àrea municipal que correspongui.
Article 26 Exercici del dret d’iniciativa ciutadana davant el Consistori
1. El procediment per a l’exercici del dret d’iniciativa, definit a l’article 1, començarà amb un escrit adreçat a l’Ajuntament per aquell que la vol promoure. La iniciativa se sotmetrà a informació pública en el termini d’un mes, si no és que raonadament fos aconsellable un termini més curt.
2. Acabada l’exposició pública, l’Ajuntament haurà de resoldre en el termini d’un altre mes. Per arribar a aquesta resolució, mitjançant el departament o responsables pertinents, se celebrarà una reunió amb els impulsors de la iniciativa per aprofundir-ne els motius i les vies possibles de solució i d’incorporació a l’acció municipal. La decisió final atendrà principalment a l’interès general de la iniciativa, a la disponibilitat econòmica i a les aportacions de recursos que facin els promotors. En cas de denegació, aquesta haurà de ser motivada.
3. El Consistori destinarà anualment una partida pressupostària a les activitats que es desenvolupin per iniciativa ciutadana.
Article 27 Exercici del dret d’audiència pública i de participació en els pressupostos
1. L’Ajuntament convocarà sessions públiques per informar i escoltar els ciutadans i les ciutadanes sobre determinats temes d’interès per tota la població o per a un sector determinat.
2. L’Audiència pública serà convocada per l’Alcalde/ssa directament o a proposta popular. Per a l’audiència pública general la proposta haurà de provenir d’un nombre d’associacions no inferior a 30 o d’un nombre de peticions individuals no inferior a 2.000. Per a l’audiència pública sectorial la proposta haurà de comptar al menys amb 6 associacions o amb 400 peticions individuals.
3. L’Ajuntament convocarà al menys dues sessions anuals d’Audiència Pública, una sobre les ordenances fiscals i una altra sobre els pressupostos, que se celebraran amb una antelació mínima d’un mes abans del Plenari que els ha de debatre. Aquestes audiències estaran precedides d’espais de reflexió i debat amb els ciutadans, dintre dels òrgans de participació i a través d’altres mecanismes, que generin un procés de participació i de corresponsabilització de la ciutadania en els recursos econòmics del municipi, en el seu equilibri en relació amb les despeses i en la seva destinació.
4. Les sessions seran presidides per l’Alcalde/ssa o el Tinent d’Alcalde o Regidor que ell/a designi. També hi acudiran els directors de serveis i els tècnics que designi la Presidència. Actuarà de secretari un tècnic de l’àmbit de participació ciutadana.
Article 28 Exercici del dret de consulta popular
1. D’acord amb la legislació específica, poden ser objecte de consulta popular els assumptes de competència pròpia municipal que tinguin caràcter local i que, a més, siguin d’especial importància per als interessos dels ciutadans i ciutadanes, llevat dels relatius a les finances locals.
2. La iniciativa pot provenir de la pròpia Corporació o d’una associació o grup de ciutadans que aconsegueixi un nombre de signatures que, com a mínim, sigui igual a 10.500 més el 5% de l’escreix de 100.000 habitants que tingui la població de Santa Coloma de Gramenet. Els signants han d’estar empadronats i reunir els requisits per a ser electors, segons la legislació electoral. L’Alcalde/ssa ha de sotmetre al Ple la sol·licitud de consulta popular.
3. Acceptada, si s’escau, pel Ple municipal la sol·licitud de consulta popular o adoptat l’acord d’iniciació per la pròpia Corporació, se sotmetrà a informació pública i s’haurà de comunicar al Govern de la Generalitat perquè també pugui formular al·legacions.
4. Per sol·licitar al Govern de l’Estat, a través de la Generalitat, l’autorització per a la celebració de la consulta popular, caldrà l’acord del Ple, adoptat per majoria absoluta després de ponderar les al·legacions rebudes.
5. Concedida per l’Estat l’autorització, el Govern de la Generalitat decretarà la convocatòria de la consulta tot indicant clarament la pregunta o preguntes que ha de respondre el cos electoral convocat, format per les persones empadronades a la ciutat que reuneixin els requisits per a ser electors, segons la legislació vigent.
6. L’Ajuntament realitzarà les tasques que li corresponen en aquest procés electoral i, durant la campanya electoral, ajustarà la seva intervenció institucional a informar sobre la data, el procediment i el text de la consulta, tot això d’acord amb el Reglament de consultes populars municipals emès per la Generalitat de Catalunya
TÍTOL V : ÒRGANS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
Article 29 Definició i característiques comunes
1. Els òrgans de participació ciutadana són les unitats en què s’estructuren les relacions de la societat civil i de l’administració municipal per exercir, des de comeses diferents, la consulta, l’intercanvi, la interacció, la coordinació d’activitats, la recerca del consens i la corresponsabilitat pel desenvolupament sostenible de la qualitat de vida a la ciutat.
2. El caràcter propi dels òrgans de participació és consultiu sense prejudici de la influència real que han de tenir els seus dictàmens i les seves propostes en les decisions municipals atès que, de manera preceptiva en els casos que es determini, hauran de ser escoltats i valorats pels òrgans de govern.
3. Els òrgans de participació estaran integrats per representats de les associacions de la ciutat, ciutadans/es individuals i regidors/es. El nombre de regidors/es no serà mai superior al terç del total de membres amb dret a vot. Sense dret de vot podran assistir representants d’altres administracions, experts i tècnics municipals.
4. La creació, modificació o extinció d’un òrgan de participació s’haurà d’aprovar pel Plenari Municipal. L’acord de creació haurà de contenir-ne els estatuts, composició i funcions, segons el que s’assenyala en aquest Reglament. Cada òrgan creat, si ho estima convenient, podrà dotar-se d’un reglament de funcionament intern.
5. Els òrgans de participació podran crear grups de treball per realitzar determinades tasques de les que hauran de donar compte al propi òrgan.
La coordinació de cada grup de treball podrà recaure en qualsevol dels seus membres.
6. En les resolucions dels òrgans de participació s’ha d’intentar arribar al consens. Si aquest no és possible, els acords es prendran per majoria i se’n faran constar els vots particulars.
7. Les recomanacions dels òrgans de participació hauran de considerades tant als programes i actuacions de l'administració com als de les entitats.
Article 30 Consells i Comissions
1. Els òrgans de participació es crearan en funció de les necessitats i possibilitats tant de la ciutadania com del propi Ajuntament, tot cercant la simplicitat i l’agilitat funcional que eviti tant la fragmentació, l’encavalcament i la repetició de temes com la multiplicitat de reunions dels agents socials.
2. Els òrgans principals de participació són els Consells. Les Comissions tenen un abast sectorial i s’engloben en els Consells.
3. El Consell General de Ciutat és l’òrgan màxim de la participació ciutadana i, junt amb els Consells de Districte, l’eix del sistema participatiu al municipi. Els òrgans existents en l’actualitat s’hauran de revisar pel que fa a la seva conjunció amb el Consell General i a la funcionalitat assenyalada a l’apartat 1 d’aquest article. La creació d’un nou òrgan haurà de tenir molt presents aquests mateixos requisits i, al constituir-lo, se n’haurà de fixar la data d’avaluació que permeti determinar-ne la continuïtat, els canvis necessaris o, si fos el cas, l’extinció.
4. El quadre que segueix i els articles que el despleguen expressen un model que inclou els òrgans actuals i aquells que previsiblement caldrà crear per tal de garantir els diferents àmbits de participació, ja siguin de caràcter global, territorial o sectorial. Aquest model té un caràcter orientatiu i s’instaurarà progressivament d’acord amb els principis funcionals assenyalats als apartats anteriors i d’acord amb els canvis que aquests aconsellin.
MODEL D’ÒRGANS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
1. El Consell General de Ciutat engloba el conjunt d’òrgans participatius de ciutat, sectorials i territorials i esdevé el màxim òrgan de participació ciutadana. La seva funció és l’elaboració de recomanacions en temes estratègics de ciutat com són el Pla Estratègic, el planejament urbanístic general, els criteris generals dels pressupostos municipals, els programes d’actuació i l’anàlisi i seguiment de les polítiques públiques que afecten la ciutat i les altres funcions que li siguin encomanades per l’Alcalde/ssa o el Ple.
2. Integren el Consell Plenari:
a. L’Alcalde/ssa que n’ostenta la presidència.
b. Les tinències d’alcaldia de les àrees organitzatives de l’Ajuntament, les quals ocuparan vice-presidències.
c. Els regidors/res ponents de l’Ajuntament.
d. Un/a regidor/a en representació de cadascun dels diferents grups polítics municipals
e. Un/a representant de cadascun dels Consells d’àmbit temàtic i dels Consells de Districte.
f. Un/a representat de cadascuna de les entitats significatives en l’àmbit territorial de la ciutat i en l’àmbit dels sectors econòmic, sociocultural, polític, sindical, urbanístic, de la sostenibilitat, de la salut, del benestar social, de l’educació, de la recerca i la investigació.
g. Ciutadans a títol individual majors de 16 anys, seleccionats aleatòriament del Padró Municipal d’Habitants en nombre equivalent a un 20% dels representants d’entitats per un període d’entre dos i quatre anys a voluntat de l’elegit.
h. Personalitats de la ciutat de reconegut prestigi en nombre equivalent al 10% dels representants d’entitats per un període d’entre dos i quatre anys a voluntat de l’elegit.
i. Podran assistir, només amb dret de veu, professionals i experts i els tècnics directius de les àrees i altres responsables operatius quan les temàtiques a tractar així ho requereixin.
j. També, només amb dret de veu, podran participar representants d’altres administracions.
k. Actuarà com a Secretari un tècnic de l’àmbit de participació ciutadana.
l. Ocuparan quatre vice-presidències, a més de les senyalades al apartat b., els membres amb dret de vot, no regidors, que designi la Presidència.
m. En qualsevol cas es respectarà la proporció establerta a l’article 29,3.
3. Per tal de garantir la funcionalitat i l’equilibri representatiu del Consell plenari, les entitats legalment constituïdes que sol·licitin integrar-s’hi hauran de reunir els següents requisits
a. Que siguin de segon nivell, és a dir unions d’entitats, o bé que acreditin, com a mínim en el darrer any, activitats continuades d’àmbit i impacte ciutadà que reportin beneficis socials, culturals i/o econòmics.
b. Que, d’existir entitats de característiques i finalitats similars, anomenin un representant comú.
4. El plenari del Consell celebrarà dues sessions ordinàries l’any. Una sobre anàlisi de l’estat de la ciutat i avaluació de les actuacions i una altra sobre planificació. Aquestes reunions han de permetre la participació en la redefinició de línies i propostes d’actuació.
També es podran convocar sessions extraordinàries ja sigui a iniciativa de la presidència o d’un terç dels membres amb dret de vot.
Els convocats hauran de disposar de la documentació adequada amb l’antelació suficient per a ser estudiada.
5. Es dotarà d’una Comissió Permanent amb la composició i funcionament que el reglament intern del propi Consell determini.
Article 32 El Consell d’àmbit de les persones i de la qualitat de vida
1. La funció d’aquest Consell és fer recomanacions i propostes de línies d’actuació sobre les condicions de vida i el desenvolupament de les persones i engloba les Comissions pròpies del seu àmbit, incloses les de gènere i de franja d’edat.
2. La composició d’aquest Consell i el seu funcionament seguirà els criteris de l’article 31, degudament adaptats pel propi Reglament intern.
3. Les associacions de l’àmbit de les persones i la qualitat de vida seran presents al Consell d’acord amb els requisits que s’assenyalen a l’article 31,3, convenientment adaptats.
4. La periodicitat de les sessions d’aquest Consell serà de dues a quatre vegades l’any i es podran convocar sessions extraordinàries.
Article 33 El Consell d’àmbit de la ciutat sostenible
1. La funció del Consell d’àmbit de la ciutat sostenible és fer recomanacions i propostes de línies d’actuació sobre les condicions materials de vida a la ciutat i engloba les Comissions pròpies del seu àmbit.
2. La composició d’aquest Consell i el seu funcionament seguirà els criteris de l’article 31, degudament adaptats pel propi Reglament intern.
3. Les associacions de l’àmbit de la ciutat sostenible seran presents al Consell d’acord amb els requisits que s’assenyalen a l’article 31,3, convenientment adaptats.
4. La periodicitat de les sessions d’aquest Consell serà de dues a quatre vegades l’any i es podran convocar sessions extraordinàries.
1. Els Consells de Districte són òrgans de participació ciutadana de caràcter territorial que tenen per objectiu, sota els principis de la corresponsabilitat i l’operativitat, les actuacions que desenvolupin projectes relacionats amb la millora de la vida quotidiana de les persones i la seva relació amb el medi, en un territori concret, amb uns recursos determinats i durant un temps limitat.
2. La intervenció veïnal en les decisions sobre aquests projectes comportarà també la participació ciutadana en els corresponents pressupostos. Les experiències d’aquests pressupostos participatius hauran de servir per avançar en la corresponsabilització progressiva de la ciutadania en els plans i pressupostos del Municipi.
3. El procediment per constituir el Consell s’iniciarà amb el nomenament per part de l’Ajuntament d’una comissió impulsora, representativa de les entitats del territori.
4. El Consell de Districte serà presidit pel regidor/a Ponent de Participació Ciutadana o el regidor/a en qui delegui l’Alcalde/ssa Seran membres del Consell de Districte, les persones que representin totes les entitats que vulguin formar-ne part. També en seran membres, només amb dret a veu, els tècnics municipals que treballen al territori.
1. La funció de les comissions sectorials és fer propostes d’actuació relacionades amb el propi sector.
2. La presidència recau en l’Alcalde/ssa o en el Tinent d’Alcalde en qui delegui i en són vicepresidents el Ponent corresponent i un membre de la representació ciutadana, proposat per la mateixa Comissió. També en son membres, només amb dret a veu, els tècnics que siguin necessaris, un dels quals actuarà com a secretari.
3. Les comissions sectorials es coordinen amb el Consell d’Àmbit que els hi és propi i li presenten els resultats dels seus treballs.
4. Es reuniran tantes vegades com la consecució dels seus objectius determini i, com a mínim, dues vegades a l’any, per avaluar i planificar.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
1. Aquest reglament respon als principis de la Carta europea de salvaguarda dels drets humans incorporada a l’ordenament local d’aquest Ajuntament de conformitat amb l’acord de Ple de data 27 de juliol de 2000.
2. L’Ajuntament, en l’exercici de la seva autonomia organitzativa, pot crear altres òrgans municipals de participació diferents dels que es preveuen en aquest Reglament, tot respectant l’organització bàsica determinada per les lleis. La creació d’altres òrgans complementaris ha de respondre als principis d’eficàcia i economia organitzativa i de participació ciutadana.
3. En particular s’estableix que, transcorregut un període de dos anys des de la vigència del present Reglament, se n’avaluarà el funcionament i s’introduiran les modificacions que s’estimin necessàries.
4. La Llei Reguladora de les Bases de Règim Local 7/1985, la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya 8/1987, la Llei Orgànica 4/2001 de 12/11 Reguladora del Dret de Petició, la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació, el Reglament Orgànic Municipal i el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals aprovat per Reial Decret 2568/85, de 28 de novembre i el Reglament de consultes populars municipals aprovat per Decret 294/1996, de 23 de juliol del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya completaran aquest Reglament de Participació ciutadana en aquells aspectes que no hi són regulats expressament.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Queda derogat expressament el Reglament de Participació Ciutadana aprovat pel Plenari Municipal de 29 de març de 1990 i, en allò que s’oposi, contradigui o resulti incompatible amb les disposicions del present Reglament, tots els reglaments, ordenances, acords i resolucions d’igual o inferior rang de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
DISPOSICIÓ FINAL
Aquest Reglament, una vegada sotmès a informació pública i aprovat definitivament pel Ple Municipal, entrarà en vigor als quinze dies de la seva publicació íntegra al Butlletí Oficial de la Província.
